Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar és un municipi del sud del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs: 28,47 km² a 178 metres d’altitud, vora el Llobregat.

El municipi, històricament constituït per una gran quantitat de masies molt escampades pel territori, es va formar per la unió de Castellbell, que tenia un extens terme dominat pel seu castell, i la seva parròquia sufragània del Vilar. El castell de Castellbell, ja documentat l’any 979, s’emplaça dalt d’un turó al primer meandre del Llobregat i va pertànyer successivament als Montcada i als Amat, que van ser proclamats marquesos de Castellbell l’any 1702.

Des d’època medieval el castell controlava l’accés del riu Llobregat que comunicava la Catalunya central amb Barcelona, i alhora dominava la ruta més bona que accedia al monestir de Montserrat. Durant la Guerra de Successió el pont de Castellbell i aquell pas estratègic van estar controlats per companyies de miquelets i voluntaris catalans, i a partir del juliol de 1713, quan la Junta General de Braços del Principat va declarar la guerra al Borbó, el castell va guanyar rellevància com a presó de filipistes i com a plaça des d’on els miquelets atacaven les nombroses incursions francoespanyoles que, des del Vallès o el Llobregat, acudien a Manresa.

Després de tretze mesos de setge sobre Barcelona, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va caure en mans de Felip V, i al cap d’una setmana, amb la capitulació de Cardona, també es va reglamentar l’entrega de Castellbell, que es va convertir així en un dels darrers baluards de les llibertats catalanes.

Dels vint-i-dos elements catalogats, el castell és bé d’interès cultural, i el pont Vell, del segle XV, i la font del Clot del Casalot, del XVIII, estan protegits com a béns culturals d’interès local.