Olvan

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà: 35,58 km² a 553 metres d’altitud, vora el Llobregat. Limita amb Cercs, la Quar, Sagàs, Puig-reig, Gironella, Avià, Berga i Casserres.

Trobem el lloc i el castell d’Olvan esmentats l’any 905 en la dotalia o acta de consagració de l’església parroquial de Santa Maria, consagrada pel bisbe d’Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i, després del 1369, va passar a formar part dels dominis de la família Pinós; hi va tenir importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.

En les dècades de 1620 i 1630 diverses dones d’Olvan van ser jutjades acusades de bruixeria.

En aquest terme municipal es troba l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l’any 1231, on encara s’hi pot trobar la seva església monacal. L’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d’Olvan, amb prou feines conserva restes de l’estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d’agost. El 20 de gener s’hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquell sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l’edat mitjana: s’hi celebra una missa i un dinar popular a base d’arròs.

L’activitat econòmica més important és l’agricultura, amb el conreu dels cereals i les patates.

Dels setze elements catalogats hi consten la masia de Minoves, del segle XVI, el Pont d’Orniu, del XIX, l’església de Santa Maria, del XVIII, nou masies més, dues esglésies, una colònia industrial i un altre pont.