Canet d'Adri

Canet d’Adri és un municipi i un poble que forma part de la comarca del Gironès: 44,41 km² a 217 metres d’altitud, vora el Revardit, i està format pels nuclis de Canet d’Adri, Adri, Biert, Rocacorba i Montcal.

El poble de Canet d’Adri és situat prop de la confluència de les rieres d’Adri i de Rocacorba, a 241 metres d’altitud, i es compon d’unes quantes cases agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç, mentre la majoria del poblament és disseminat. El lloc és documentat com a parròquia ja al segle XI, quan apareix com a Sant Vicenç d’Adri el 1078, en la venda d’un alou situat en aquella parròquia; el 1184 ja apareix com a Sant Vicenç de Canet en el testament de Dolça, senyora de la vall d’Hostoles, que va fer una deixa a aquella parròquia. L’església és romànica, de tres naus separades per grans arcades, absis i absidioles amb arcuacions i bandes llombardes, del segle XI, i va ser modificada al XVI, amb una torre campanar damunt la nau i fent nova la porta; té adossada una torre de planta quadrada. El 1698 era lloc reial.

Al nord del cap de municipi s’aixeca el poble d’Adri, amb la seva església parroquial de Sant Llorenç, que centra un poblament majoritàriament disseminat: a 297 metres d’altitud, és situat entre les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda. La seva església és romànica, del segle XII, d’una sola nau amb capelles afegides posteriorment.

Dels quaranta-set elements catalogats, ca n’Heres, del segle XVI, la masia de la Torre, del XII, el castell de Rocacorba i l’església de la Mare de Déu de Rocacorba són béns d’interès cultural.