Sarrià de Ter

Sarrià de Ter és un dels municipis més petits i més densos del país: 4,16 km² a 70 metres d’altitud, amb 1.299 habitants per quilòmetre quadrat, més del triple de la mitjana del Gironès. Forma part de l’àrea urbana de Girona.

El nucli més antic és Sarrià de Dalt, a la riba esquerra de la riera de Xuncla. Les cases que envolten l’església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l’oest del terme van ser l’origen del municipi a partir del segle XII. A finals del segle XVII i primers del XVIII es va començar a constituir el nucli de Sarrià de Baix al costat del camí de Girona a Perpinyà, que travessava el Ter: l’actual carrer Major és l’eix resultant d’aquell procés paral·lel al riu. El 1815 s’hi va crear una parròquia independent del nucli de Sant Pau, i aquell veïnat va acabar essent el cap del municipi.

Parlar de Sarrià de Ter és parlar de la industrialització. La primera fàbrica la va fundar l’any 1869 Felip Flores i Brugada, impulsor de tota la maquinària necessària per obtenir pasta per fabricar paper, i a principi del segle XX Sarrià ocupava un lloc destacat en la indústria paperera. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Sarrià.

Dels vuit elements catalogats, el jaciment del Pla de l’Horta està protegit com a bé cultural d’interès nacional.