Bescanó

Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l’àrea urbana de Girona: 35,92 km² a 102 metres d’altitud, vora el Ter i l’Onyar. Es troba a la riba dreta del riu Ter, a l’oest de la comarca, i ocupa els contraforts orientals de les Guilleries.

Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna, amb les seves urbanitzacions, comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos. El terme delimita pel nord amb el riu Ter, pel sud amb la capçalera de l’Onyar, el volcà de la Crosa i el pla de la Selva, per l’est amb el pla de Girona i per l’oest amb el pla de Trullàs. L’entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d’urbanitzat; molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l’àrea de Girona, i el poble creix i desenvolupa una economia industrial i de serveis.

El municipi actual es va conformar el 1846, quan els termes d’Estanyol, Montfullà i Vilanna van ser agregats al terme de Bescanó per la política de reducció del nombre de municipis.

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolítics del puig d’en Rigau i la vil·la romana de Montfullà; poblat ibèric i camp de sitges d’Estanyol, castells medievals de Bescanó, capelles i masos preromànics de Vilanna. Perviuen topònims ibers com Taceram —el Ter— i visigòtics com el mas Wualard de Trullars, i les parròquies medievals s’estructuren durant l’alta edat mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

Dels vint-i-vuit elements catalogats, la masia de la Torre i la Torre del Telègraf són béns d’interès cultural, i n’hi consten can Burgués i el mas Perafita, del segle XVII, el Molí d’en Peixet, del XIX, vuit masies més, sis esglésies, quatre edificis, dos jaciments arqueològics, una ermita, una via verda i un pou de neu.