Sant Martí de Llémena

Sant Martí de Llémena és un municipi de la comarca del Gironès de 43,13 km² a 256 metres d’altitud, format pels nuclis de Sant Martí de Llémena, les Serres, Granollers de Rocacorba i Llorà.

El topònim prové de la vall i riera de Llémena, que travessa el municipi, i està documentat al segle XI en llatí com Lemine. Podria provenir del bolet també conegut com a llengua de bou, o de la llemenosa, la planta Artemisia campestris, o més probablement, segons Joan Coromines, ser preromà cèltic, de dalo-lemăna, «vall dels olms».

Els quatre pobles d’aquest municipi eren ens locals independents a principis del segle XIV, però el 1846 van ser unificats amb capital a Sant Martí de Llémena, per la política de reducció del nombre de municipis. Fins al final de l’Antic Règim senyorial, al primer terç del segle XIX, tots quatre termes eren de senyoriu reialenc, excepte Granollers de Rocacorba, que depenia del baró de l’Albi.

Dels 62 elements catalogats, les masies de Can Solà i de Peradalta, del segle XVII, Can Sala, el castell de Granollers i una torre de guaita són béns d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-quatre masies més, dos forns de calç i una església.