Cornellà del Terri

Cornellà del Terri és un municipi del Pla de l’Estany de 27,71 km² a 96 metres d’altitud, format pels nuclis de Cornellà del Terri, Sant Andreu del Terri, Sords, Borgonyà, Corts, Ravós del Terri, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Santa Llogaia del Terri. Es va anomenar Cornellà de Terri fins al 1989.

El nom Cornellà podria derivar del cognom romà Cornelu o Cornelià, i es podria referir al propietari d’una explotació agrícola, un fundus Cornelianus. El topònim Terri apareix per primera vegada a mitjan segle IX amb motiu de la fundació de la cel·la monàstica de Sant Andreu, que està situada super fluviam Sterriam, és a dir «damunt del curs del Terri»: aquell nom podria ser d’origen preromà i significaria riu, corrent d’aigua o rierol.

El 19 d’agost de 1337 el rei Pere el Cerimoniós va atorgar la Carta Pobla, que deslliurava els habitants de la Vall de certes obligacions. L’any 1367 es va concedir autorització per formar un Consell Municipal, i el rei va autoritzar enderrocar part del castell de Cornellà —l’enderroc afectava majorment les muralles i el fossat— destinant-ne una part a hospital per a caminants i pobres: hi va participar, entre d’altres, l’infant Joan, amb el manteniment perpetu d’un llit el cobrellit del qual havia de dur brodat l’escut reial. L’any 1385 s’hostatjaven a Cornellà la reina Sibil·la de Fortià, el mateix infant Joan i la seva esposa Violant de Bar, ducs de Girona.

Una tradició molt viva del poble és la Festa de l’Arbre i Ball del Cornut, que se celebra cada dilluns de Pasqua. Dels 66 elements catalogats, la Torre de Pujals dels Cavallers, del segle XV, i el castell de Ravós són béns d’interès cultural.