Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial: 57,32 km² a 233 metres d’altitud, vora el Segre, el Sió, el riu de Farfanya i els canals de Balaguer i auxiliar d’Urgell. És el tercer municipi més poblat de les comarques de ponent, i està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària de Lleida a la Pobla de Segur.

Malgrat que algunes fonts daten l’origen de la ciutat a inicis del segle VIII, arran de l’arribada de les tropes àrabs i amazigues que havien entrat a la península Ibèrica per l’estret de Gibraltar l’any 711, el cert és que Balaguer és molt més antiga, si més no el nom: segons Joan Coromines, el topònim Balagaiu o similar estava consolidat abans de l’any 800, cosa que en descarta un origen àrab i indueix a creure’l preromà.

Possiblement els invasors musulmans van instal·lar un campament militar a l’indret conegut com el Pla d’Almatà, i amb els anys aquell campament emmurallat esdevindria un barri de Madina Balaguer. La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l’any 863-864: el monjo Aimó de Saint-Germain-des-Prés, a petició de l’abat i els monjos del seu monestir, narra les peripècies del monjo Audald en la «Invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània al monestir de Castres», i les escales del viatge van ser a Balaguer, el castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona; la narració explica que a Balaguer va sortir molta gent a rebre el cos del sant i que una dona va recuperar la vista que feia poc havia perdut.

Diu el cronista Ibn Abū Ahmad que la importància de Balaguer va començar en temps dels Banu Qassi.

Dels 41 elements catalogats, l’església de Santa Maria de les Franqueses, del segle XII, el Castell Formós i el Convent de Sant Domènec són béns d’interès cultural, i la Basílica de Sant Crist i el jaciment del Pla d’Almatà estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.