Castelló de Farfanya

La vila de Castelló de Farfanya és a la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquella ciutat amb Algerri i Alfarràs: 52,62 km² a 358 metres d’altitud. A més de la vila, el municipi inclou l’antic terme de Torredà, i pel costat de llevant hi passa el riu Farfanya. El gentilici és castelloní, que comparteix amb Castelló d’Empúries.

L’origen del poble cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el nom mateix dona a entendre. El castell formava part de la línia defensiva sarraïna —amb els de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç i Santa Linya— que protegia la plana de les empreses militars d’Arnau Mir de Tost, el conqueridor d’Àger vers la meitat del segle XI.

Sobre la conquesta hi ha dues versions. Segons alguns historiadors el lloc va ser conquerit el 1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera, que el 1131 va fer diverses donacions a la col·legiata d’Àger; segons altres autors, la conquesta del territori immediat de Balaguer es va concloure vers el 1130, quan va ser expugnat el baluard de Castelló de Farfanya juntament amb els castells d’Algerri i la Figuerosa, pobles que més endavant rebrien cartes de població, el 1163, similars a les de Gerb i Balaguer. Entre el 1156 i el 1159 el vescomte Guerau II de Cabrera va pledejar amb el comte Ermengol VII d’Urgell sobre la potestat del castell, que li va ser reconeguda en un judici celebrat a Balaguer.

Dels disset elements catalogats, el castell, del segle XI, i els murs, el portal i l’arc del carrer Torrent, del XV, són béns d’interès cultural, i n’hi consta la Casa dels Ducs d’Alba, del XVII.