Térmens

Térmens és un municipi de la Noguera de 27,54 km² a 208 metres d’altitud, vora el Segre, el riu Corb i el canal de Balaguer.

L’època romana està representada en aquesta zona pels vestigis d’un establiment romà, situat a la terrassa de l’esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d’Aguilà, i sobre aquelles construccions romanes n’hi hauria de medievals.

El castell sarraí de Térmens és esmentat el 1106 com la primera conquesta d’Ermengol VI, després de la de Balaguer. Després de la batalla de Corbins, el 1126, el lloc es va tornar a perdre i degué ser reconquerit de nou pel mateix comte amb anterioritat al 1147, any en què va iniciar la campanya del Segrià. Així, el 1143 apareix com a castlà d’aquell territori Arnau Berenguer d’Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que va acompanyar aquell comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d’Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in Cechia de Térmens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per defensar el castell i la vila.

Anys després el castell i la vila van ser atorgats a Ramon d’Anglesola, que vers el 1278 va cedir el seu feu a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi van establir una comanda, que va ser integrada a la vegueria de Cervera: l’any 1283 era comanador de l’Hospital Joan Guillem de Clarmont, a la primeria del segle XIV ho era Guillem d’Anglesola, el 1316, i el 1359, Bernat d’Àger.

Dels nou elements catalogats, l’antiga església de Sant Joan, del segle XIV, i el castell de Térmens són béns d’interès cultural.