Riells i Viabrea

Riells i Viabrea és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 26,98 km² a 96 metres d’altitud, vora la Tordera, i format pels nuclis de Riells i de Viabrea.

Anomenat antigament Sant Martí de Riells, i Riells del Montseny durant la Segona República espanyola, va passar a dir-se simplement Riells fins al 1983, quan va adoptar la denominació oficial actual.

El municipi es va constituir el 1787 per la unió de Riells i de Viabrea. Aquests dos termes van pertànyer a la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera, fins a l’abolició de l’antic règim senyorial, i malgrat aquella pertinença han estat tradicionalment de la diòcesi de Barcelona, però el 1957 van passar a ser de la de Girona; també, tot i haver format part de la vegueria de Girona abans de la Nova Planta, van passar a ser del corregiment de Mataró durant el segle XVIII. La capital del municipi és al nucli de Can Salvà.

Al medi natural hi predomina l’alzinar i, a una certa altura, les fagedes, i hi ha presents espècies com el gaig, la fagina, la guilla, el senglar, el vidriol, l’eriçó o el talp.

Dels vint-i-set elements catalogats, la Torre d’en Pega i la Torre Montfort són béns d’interès cultural, i Can Pelegrí, del segle XV, Can Plana, del XVI, i la Casa Nova de Can Plana, del XVIII, estan protegides com a béns culturals d’interès local.