Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià: 114,29 km² a 137 metres d’altitud, vora el Segre i el canal d’Aragó i Catalunya.

D’origen àrab, en documents antics del segle XII apareix amb la forma Alcaraz: segons l’arabista Miguel Asín, vindria de l’àrab «al-Karas», amb el significat de «el cirerer».

La població actual és d’origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XII. En l’Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 apareix com a Alcarraz, igual com en altres documents, referit al castell sarraí i a l’església. Segons Zurita, el comte Ermengol VI d’Urgell va conquerir entre 1147 i 1148 Alcarràs, Alguaire i Aitona —mentre Ramon Berenguer IV era a Almeria—, i el conqueridor és anomenat pel pare Finestres Guillem d’Alcarràs, fill de Guerau de Jorba, senyor de Montmaneu, Òdena i Rubinat i parent dels comtes de Barcelona: aquell cognom, adoptat després de la conquesta, hauria estat mantingut pels seus descendents, molt vinculats als hospitalers i als templers.

Al segle XVI els seus successors es van emparentar amb famílies castellanes i van deixar fins i tot de residir a Barcelona. La població va tornar a sofrir les conseqüències de la guerra dels Segadors, i els francesos del governador M. de Rogles van ocupar el castell el 1642, on van posar una guarnició; després el castell va restar definitivament inhabilitat, com ho confirma el marquès Filipo de Corsini, que acompanyava Cosme de Mèdici el 1668, quan diu que es van trobar una població molt arruïnada anomenada Alcarràs, on amb prou feines es veien les restes d’un petit castell.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell de Montagut és bé d’interès cultural, i Cal Macià i el Casal de Vallmanya, del segle XVII, i l’ermita de Santa Anna, del XVIII, estan protegits com a béns culturals d’interès local.