Balenyà

Balenyà és un municipi del sud d’Osona que es va anomenar els Hostalets de Balenyà fins al 1991, nom que encara duu un dels seus nuclis de població. S’estén a migjorn de la plana de Vic, a la capçalera del Congost, i arriba fins a l’altiplà del Moianès: 17,35 km² a 587 metres d’altitud.

El terme culmina al Puig Castellar, a 1.017 metres, un cim ben característic perquè hi ha emplaçades grans antenes i repetidors de televisió visibles des de ben lluny. A banda i banda hi ha dos blocs muntanyosos importants: a l’est el Montseny, amb el Matagalls en primer terme, i a l’oest la serra de Fontderola, amb cims d’anomenada com el Roc de la Guàrdia o el Puigsagordi. Nombrosos boscos, majoritàriament rouredes o pinedes, formen part del paisatge.

La primera dada del nom de Balenyà és de l’any 955, amb la forma in villa que vocant Balagnano, que a l’època medieval passa a Baleniano. S’han trobat dòlmens que demostren l’ocupació humana del terme en època neolítica: el 1928 es van excavar el dolmen anomenat la Caixa del Moro i el de la Griueta, i el 1958 un tercer prop d’una casa de la urbanització del Puigsagordi, on només s’hi van trobar ossos i restes de ceràmica. Els inicis del municipi es troben al voltant del santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.

El poble és famós pels embotits i l’economia local és industrial, amb predomini dels productes carnis i els derivats del porc. Dels dinou elements catalogats, el Casal de Balenyà, del segle XII, és bé d’interès cultural, i l’aqüeducte de Vilageliu, del XIV, està protegit com a bé cultural d’interès local.