Abella de la Conca

Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà: 78,27 km² a 956 metres d’altitud, vora el Rialb, amb una densitat de 2,1 habitants per quilòmetre quadrat.

És el municipi de més al nord de la Conca Dellà, que ocupa el terç sud-oriental del Pallars Jussà. Tot i que geogràficament pertany a aquella conca, no en forma part des del punt de vista administratiu, ja que el 1970, en el moment que es va produir l’agrupació de la resta de municipis en el d’Isona —ara anomenat Isona i Conca Dellà—, Abella de la Conca en va romandre al marge, mantenint-se com a municipi independent.

En el moment de la formació dels ajuntaments moderns, a partir del desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812, ja es va constituir l’ajuntament d’Abella de la Conca, però també el de Bóixols i les Cases de Carreu; el febrer del 1847, però, aquell darrer ajuntament es va haver de dissoldre, en no arribar al mínim de 30 veïns —caps de família— que exigia la llei aprovada aquell any, i es va haver d’integrar en el d’Abella de la Conca.

En la proposta derivada de l’informe popularment denominat Informe Roca, el terme municipal d’Abella de la Conca hauria de desaparèixer i integrar-se en el terme d’Isona i Conca Dellà, el qual, però, havia de passar a denominar-se Isona i Conca d’Orcau.

Pel que fa a la primera part del topònim, el nom del poble procedeix del nom de l’animal: seria, per tant, un topònim romànic, procedent del llatí tardà apicula.

Dels vint-i-set elements catalogats, les ruïnes del castell d’Abella de la Conca, del segle XI, són bé d’interès cultural, i el Barranc de Fonguera i els castells de Faidella, de la Rua i de Sant Agustí estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.