Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca: 20,27 km² a 573 metres d’altitud, vora la Noguera Pallaresa i el pantà de Sant Antoni. Suposa el pas de la Conca Deçà, o de Tremp, a la Conca de Dalt, que s’obre de Salàs cap al nord.

Salàs de Pallars és un dels pocs municipis del Pallars Jussà que s’han mantingut inalterats al llarg del temps: ni s’ha ampliat en els darrers cent anys amb cap altre terme municipal suprimit, ni se l’ha agregat a cap altre, ni se n’ha incrementat o retallat el territori. Tanmateix, en el segle XIX havien existit els ajuntaments de Sensui i del Mas del Balust, creats el 1812 en el moment del desplegament de les instruccions derivades de la Constitució de Cadis: tots dos van ser suprimits el febrer del 1847, en aplicar les noves lleis municipals que exigien un mínim de 30 veïns —caps de família— per mantenir ajuntament propi, i en aquell moment van ser agregats a Salàs de Pallars.

En la proposta derivada de l’informe popularment denominat Informe Roca, el municipi quedava intacte, però se l’integrava en l’agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

El conjunt de la vila closa és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. De les antigues fortificacions s’han conservat diversos murs, torres rodones i portals: un dels portals està situat a llevant, juntament amb la torre de Soldevilla, de planta rodona; al nord s’obre el portal del Vall i al sud, un petit i estret portal anomenat de Solana, i a l’extrem de ponent hi ha una altra torre rodona, la de Capdevila, i restes de mur.

Dels vint-i-tres elements catalogats, el recinte fortificat, del segle XIII, i la Torre del Xut són béns d’interès cultural, i n’hi consten els carrers de les Eres, del XIX, de Sant Cebrià Alt i de Sant Pere, del XV, sis cases, tres esglésies, dues fonts, una plaça, un edifici, un cementiri, una estació de ferrocarril, un molí i una teuleria.