Cabó

Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l’Alt Urgell, vora el riu de Cabó: 80,33 km² a 768 metres d’altitud i amb 1,1 habitants per quilòmetre quadrat, una de les densitats més baixes de Catalunya. Adscrit a l’Urgellet històric, administrativament pertany a la província de Lleida; l’entitat municipal té tres pobles habitats i la capital municipal està situada a Cabó, petita població situada al centre de la vall del mateix nom. El centre de serveis més proper es troba a Organyà, i la ciutat més propera és la Seu d’Urgell.

L’existència de monuments megalítics a la vall demostra l’existència de pobladors des d’èpoques prehistòriques, cosa que no és d’estranyar donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants i, per tant, menys freda. Entre els megàlits o dòlmens documentats hi ha, d’est a oest, el dolmen de Cal Llauna, el de Colomera, el del Mal Pas, el de l’Oliva, el de Pedracabana i el de Favà: en total són sis dòlmens, la majoria dels quals van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.

La vall de Cabó va ser probablement, durant l’època preromana, territori de la tribu ibèrica dels iacetans, just al límit amb els ceretans al nord i els bargusis a l’est. El fet que el pas pel Congost de Tresponts fos aleshores intransitable feia que els viatgers que anaven cap a l’Urgellet haguessin de travessar la vall per continuar cap al nord.

Dels dinou elements catalogats, el castell de Cabó, del segle XII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten les esglésies de la Mare de Déu del Carme, del XIX, i de Sant Iscle de Senyús, del XI, sis esglésies més, tres edificis, dos molins hidràulics, dos ponts, un forn de calç, un aqüeducte i una torre de sentinella.