Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona: 139,37 km² a 659 metres d’altitud, vora la Noguera Pallaresa i el pantà de Sant Antoni.

Tal com és ara, és fruit de l’agrupació per decret del 12 de setembre del 1970 dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d’Abella, que així ho van acordar aquell mateix any. En un primer moment el nom aprovat per al nou municipi va ser, simplement, Conca d’Allà, però va ser immediatament corregit per Isona i Conca d’Allà, que després va passar a Isona i Conca Dellà, que és la forma més correcta. Està situat a l’extrem de llevant de la comarca, i a causa de l’extensió i complexitat d’aquest municipi és l’únic de la comarca que no formava agrupació municipal amb cap altre.

El nom del municipi ha estat controvertit més d’una vegada: no és que sigui un topònim erroni o incorrecte, però sí que es pot afirmar que el nom no s’ajusta del tot al territori. El 1970, en crear-se el nou municipi per l’agrupació de tots els termes esmentats a l’entorn de la vila d’Isona, va ser imposada la presència del nom d’Isona, tot i que es proposava també el nom de Conca Dellà, sense esmentar la vila que hi fa de capital. D’altra banda, no tota la Conca Dellà hi és, car Abella de la Conca va rebutjar d’integrar-s’hi, principalment per mantenir la gestió dels importants boscos comunals del seu terme, i Gavet de la Conca i, almenys en part, Llimiana també pertanyen geogràficament a la Conca Dellà; alhora, no tot el terme sencer pertany a la Conca Dellà.

Dels quaranta-quatre elements catalogats, els castells d’Orcau i de Llordà, del segle XI, el recinte fortificat de Figuerola d’Orcau, del XIII, i els castells de Castelltallat i de Conques són béns d’interès cultural.