Conca de Dalt

Conca de Dalt, o el Pont de Claverol, és el municipi de l’extrem nord-est del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça: 166,48 km² a 507 metres d’altitud, tocant a la Noguera Pallaresa, al Flamisell i al pantà de Sant Antoni.

El terme no té del tot continuïtat geogràfica, perquè l’antic municipi de Toralla i Serradell és a la part nord de la zona central de la comarca i no està unit amb la resta. Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell, i inclou dotze pobles, un dels quals, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.

El nom no s’acaba d’ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. El primer nom que va prendre aquest municipi en integrar els quatre termes va ser el de Pallars Jussà, que va haver de canviar el 1994, en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana, perquè coincidia amb el nom de la comarca; el nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, és el del poble que en fa de capital.

Dels vint-i-set elements catalogats, el castell d’Aramunt, del segle XI, el castell d’Hortoneda i la torre de Perauba són béns d’interès cultural, i n’hi consten nou esglésies, tres forns de calç i dos búnquers.