Bàscara

Bàscara és un municipi de l’Alt Empordà format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols-Les Roques, que s’hi van incorporar el 1846: 17,5 km² a 66 metres d’altitud.

La vila està situada a l’extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d’un turó, i manté restes de l’antiga muralla medieval i del castell episcopal. La primera referència escrita data del 817.

El terme conserva un conjunt notable de fortificacions: les muralles, al voltant del nucli històric, originades al segle XIII; el castell de Bàscara, o castell episcopal, obra popular dels segles XIV i XV; el castell de Calabuig, dels mateixos segles, i el castell d’Orriols, obra renaixentista dels segles XVI i XVII. Al terme hi ha també l’església parroquial de Sant Iscle, el priorat de Sant Nicolau —avui Can Pagès, a Calabuig—, les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Terrades, l’església de Sant Feliu, el molí de Calabuig i l’ajuntament, del segle XVI.

Entre les tradicions del poble hi ha el Mercat dels Tortells, la festa major, al novembre, la festa d’estiu, a l’agost, la festa municipal, el 19 d’abril, la cursa Despertaferro i el Pessebre Vivent de Bàscara, representat des del 1973.

Dels trenta elements catalogats, el castell de Bàscara i les muralles són béns d’interès cultural i el castell de Calabuig està protegit com a bé cultural d’interès nacional.