Vilamalla

Vilamalla és entre el Manol i el Fluvià, en terreny pla, als terraprims d’ondulacions suaus: 8,77 km² de l’Alt Empordà a 45 metres d’altitud. Apareix documentada el 974 amb el nom de Villa Dalmalia, com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes dins l’antic comtat d’Empúries.

La seva cronologia medieval està ben acotada. Entre el 1051 i el 1058, Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, va retornar al bisbe de Girona l’església de Vilamalla, que el seu marit s’havia apropiat indegudament. Des del 1178 el monestir de Sant Feliu de Cadins va anar formant al poble un patrimoni immobiliari important, i el 1275 els comtes d’Empúries van renunciar a favor de l’abadessa de Cadins els drets que tenien sobre la ferreria local. Entre el 1242 i el 1455 hi consten els Fontcoberta com a senyors, sotmesos a l’autoritat superior dels comtes. La primera estimació de població coneguda és del 1352 i passava de tres-centes persones.

El 1447 un privilegi de la reina Maria va autoritzar els habitants de la batllia de Siurana a elegir cònsols i consellers a tots els pobles del territori, i a escollir batlles i altres càrrecs comuns: va ser l’origen del règim municipal que hi va perdurar fins a començament del segle XVIII.

Avui el que mana al terme és la proximitat de Figueres i de les vies de comunicació, que hi han portat indústries i polígons; queda encara el cultiu de la terra, sobretot de blat, i alguna part de regadiu amb hortalisses. Quatre mil metres quadrats del municipi els ocupa el Complex Duaner Fitosanitari, administrat directament per l’Estat espanyol. Del patrimoni, l’element millor protegit és l’Abadia, una masia del segle XIII declarada bé d’interès cultural; també hi ha l’església romànica de Sant Vicenç, dels segles XI i XII, i la Batllia, masia dels segles XVI i XVII.