Santa Llogaia d'Àlguema

Santa Llogaia d’Àlguema és un municipi petit de l’Alt Empordà: 1,94 km² a 42 metres d’altitud. El seu terreny és pla i la riera d’Àlguema en rega els camps.

L’any 1020 el lloc és anomenat Horto Medio en el testament del comte Bernat Tallaferro; el 1105 se’n parla com Sanctae Leocadiae, i al segle XII s’afegeix Àlguema al nom del poble, per la riera que el travessa. Va ser possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll.

L’economia es basa en l’agricultura de cereals i hortalisses i en la ramaderia bovina i porcina. El poble tenia una gran tradició artesana, derivada del vímet i de la canya, per l’abundància de canyissars a la riera d’Àlguema.

Entre els indrets d’interès hi ha l’església de Santa Llogaia, del segle XVIII, la Font del Manol, els Rentadors, la ribera del Molí i diverses masies, com el Mas Veí.

El municipi té quatre elements catalogats: les restes de l’antic portal de muralla, del segle XIV, dues cases i una església.