Garrigàs

Garrigàs és al límit entre la plana i el terraprim de l’Alt Empordà, amb 19,89 km² a l’esquerra del Fluvià i a 101 metres d’altitud. És el cap d’un terme extens que inclou els pobles agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs i Vilajoan i el veïnat de Tonyà. El nucli principal s’arrenglera per la carena i els vessants d’un pujol poc enlairat, des del qual per la banda de llevant i de tramuntana es veu la plana empordanesa tancada pel mar, la serra de Rodes, l’Albera i les carenes pirinenques, amb el Canigó al fons.

El nom també té la seva discussió. «Garriga» és una paraula d’arrel preromana que designa la vegetació d’arbustos i mates baixes, però si el topònim fos el plural de garrigar, el lloc plantat de garrigues, s’hauria d’escriure Garrigars; Joan Coromines el fa derivar del nom personal gòtic Gàrika, i aquesta etimologia explica la grafia que va adoptar el nomenclàtor de municipis. Documentalment, el 1195 apareix un Guillelmus de Garriganis, el 1279 i el 1280 l’ecclesia de Garriganis i, al segle XIV, l’Ecclesia parrocialis sancti Michaelis de Garriganis.

El patrimoni està repartit entre els nuclis. Hi ha els castells de Vilajoan i d’Arenys, dels segles XIV i XV, l’església de Sant Miquel dels segles XII i XIII, la de Sant Sadurní, a Arenys, del segle XI, la Torre Modernista del mateix poble, l’ermita de Santa Llúcia a Tonyà i un hipogeu a Ermedàs. També hi ha jaciments: el camp de la qüestió d’en Solà, amb catorze sitges, i el puig Ferrer, on se n’han trobat amb ceràmica indiketa anterior al segle II aC.

De les festes, la que té nom propi és la Fira de la botifarra de perol, amb concurs de fotografia, llançament de garrí, dinar popular i cercavila de grallers i timbalers. La festa major de Sant Miquel, a final de setembre, porta el concurs de truites, que el 2017 va arribar a la divuitena edició i premia el gust més bo, el més original i la truita més ben presentada. Al juny comença el FAST, el Festivalet Altempordanès sense trumfus, teatre a l’aire lliure que dura quatre o cinc caps de setmana.