Vilafant

Vilafant ha fabricat el material amb què s’han construït altres pobles, i per això li deien «mare de pobles». Són 8,36 km² al centre-sud de l’Alt Empordà, a la vall mitjana del Manol i a 54 metres d’altitud, amb una densitat de 677,5 habitants per quilòmetre quadrat contra els 110,5 de la comarca.

La primera documentació és del 1017: una butlla del papa Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles hi fa constar que el cenobi tenia una vinya «in Villa Fedanti». El 1020, el comte Bernat Tallaferro va deixar al seu fill Berenguer l’alou que tenia «infra terminos de villa Palaciol sive in villa Fedancio», és a dir a Palol Sabaldòria i a Vilafant. D’aquell llogaret va sortir el llinatge dels Palol, amb un Arnau documentat el 1182 i un descendent, Ramon de Palol, que va ser prior de Lledó entre el 1305 i el 1328.

El canvi va venir de l’argila. Els sediments del Manol van fer néixer una indústria de rajoleria que el 1620 ja tenia quinze forns encesos, i a mitjan segle XVIII onze bòbiles familiars abastien la construcció del castell de Figueres, aixecat entre 1753 i 1766. El 1880 Rafel Soler va muntar una gran bòbila a Palol Sabaldòria que va subministrar rajols, entre altres obres, a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888: va fer desaparèixer els forns familiars, però va portar treballadors i famílies noves al poble. Darrere el rajol van venir la fàbrica de mosaics de Joan Soler, inaugurada el 1913, i una colla de guixaires amb reputació comarcal. L’empremta és tan clara que els gegants de la vila, en Cebrià i la Carme, són una parella de rajolers.

El conjunt més notable del terme és Palol Sabaldòria: les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, del segle XI, el castell medieval, el mas de Palol, excavacions de jaciments ibèrics i la mateixa bòbila d’en Soler. Al nucli antic hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià, dels segles XIII i XIV, amb portalada neoclàssica, el mas Requesens del segle XVI amb portal adovellat i finestra goticorenaixentista, la casa pairal de Can Puig Maçanet del XVIII i quatre torres d’estil modernista popular de començament del segle XX: la torre Manol, la d’en Dolfo Soler, la Ginjaume i la torre Soler dels mosaics.