Avinyonet de Puigventós

Avinyonet de Puigventós ocupa 12,3 km² de l’Alt Empordà a 70 metres d’altitud. El diminutiu Avinyonet consta des del segle XIV i se va començar a fer servir probablement per l’envergadura que anava prenent la ciutat occitana del mateix nom, que era seu papal; fins al reial decret del 27 de juny de 1916 el municipi es deia només Avinyonet.

Hi ha troballes arqueològiques que demostren que el lloc era habitat en època romana, però el poble es va fundar a l’edat mitjana i va créixer al voltant d’un castell de l’orde de l’Hospital, que el va tenir des del segle XIII fins al 1804. Del castell, declarat bé cultural d’interès nacional, només queden vestigis: restes de la muralla, una torre quadrangular, un antic fossar i un gran portal adovellat que podria haver estat l’entrada principal. La Casa de la Vila ocupa des de començament del segle XX l’antiga església de Sant Joan d’aquell mateix orde.

L’església parroquial de Sant Esteve explica la seva pròpia història amb la façana. Es va reconstruir al segle XV damunt les parts de l’edifici romànic anterior i es va tornar a refer al XVIII, quan se’n va capgirar l’orientació: la façana romànica va quedar convertida en mur de capçalera, amb un campanar d’espadanya de quatre ulls. L’ermita de Santa Eugènia és d’origen romànic dels segles XI i XII i cada Dilluns de Pasqua s’hi fa aplec.

El nucli antic, a l’extrem sud-est del poble, figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: carrers estrets i rectilinis en pendent, amb algun pas cobert a manera de passadís, i cases dels segles XVI al XVIII amb les llindes gravades sovint amb l’any de construcció o de reforma. Prop de l’església hi ha un casal amb portal de mig punt de grans dovelles, algunes cases amb finestres gòtico-renaixentistes i, a llevant del temple, un edifici amb finestres bilobulades. Dels quaranta elements catalogats del terme, vint-i-dos són barraques de vinya.