Sant Andreu Salou

Sant Andreu Salou és un municipi petit del Gironès: 5,96 km² a 132 metres d’altitud. Limita amb Campllong al nord-est, Cassà de la Selva a l’est i els municipis selvatans de Caldes de Malavella al sud i a l’oest i Riudellots de la Selva al nord-oest.

El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 va fer el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització. La parròquia de Sant Andreu Salou és citada l’any 1200 com a parròquia dependent del monestir de Sant Daniel de Girona; l’any 1222 consta com «Sancti Andree de Alodio» i també s’esmenta en un document de l’any 1280. L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme i el 1698 va ser lloc reial. L’edifici de l’església és dels segles XVIII i XIX i no conserva cap vestigi de l’època romànica.

L’activitat econòmica es concentra en el sector agropecuari: essent un municipi agroforestal, el paisatge es conforma de camps de conreu amb masses forestals i els punts habitats. Els principals conreus són els cereals —ordi, blat i blat de moro—, el farratge i els arbres fruiters, pomes i peres, i també és important el sector ramader, amb la presència de petites i mitjanes granges d’aviram i bestiar boví, amb la producció de llet i carn.

Els principals eixos d’interès patrimonial del municipi són les antigues edificacions existents, les masies catalanes, com el Mas Revell, i alhora l’església parroquial ha estat històricament el monument cohesionant del municipi. Els habitants es coneixen com andreuencs o santandreuencs.

El terme només té dos elements catalogats: una església i un pou de neu.