Riudarenes

Riudarenes és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al marge esquerre de la riera de Santa Coloma: 47,6 km² a 84 metres d’altitud, format pels nuclis de Riudarenes i l’Esparra.

El primer esment escrit, Sanctum Martinum de Rivo de Arenis, data del 1190.

El poble té un lloc propi en la història del país. Durant la guerra franco-espanyola un terç castellà d’uns 1000 homes comandats per Lleonard Moles es va allotjar entre l’aleshores vila de les Mallorquines i Riudarenes, que en aquell moment tenia prop de 100 veïns. Les tensions entre els soldats i els habitants van anar creixent a causa de l’obligació imposada als riudarenencs d’allotjar i donar menjar als soldats, fins que el 2 de maig de 1640 va esclatar una baralla entre els soldats i els habitants del poble que va deixar vuit soldats morts i catorze de ferits; l’endemà els enfrontaments van seguir i els soldats castellans van saquejar i cremar la rectoria de l’església de Sant Martí.

Aquells fets i d’altres similars van ser un dels que poc temps més tard farien que la revolta contra l’exèrcit espanyol es generalitzés per totes les comarques gironines i, més tard, per tot Catalunya, i que el dia 7 de juny d’aquell any esclatés la Guerra dels Segadors. L’episodi de Riudarenes en concret va ser mencionat en la lletra antiga de l’himne de Catalunya, a la tercera estrofa de la cançó.

Dels 51 elements catalogats, el castell d’Argimon, del segle XI, i la Torre de l’Esparra són béns d’interès cultural, i n’hi consten vint masies, cinc cases i una torre de telegrafia òptica.