Vallfogona de Ripollès

Vallfogona de Ripollès, tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, és una vila i municipi del Ripollès situat al centre-est de la regió de l’Alt Ter: 39,2 km² a 956 metres d’altitud. Només s’hi accedeix per l’actual carretera N-260a des de Ripoll o Olot, i des de Sant Joan de les Abadesses per la GI-521 pel nord.

El nom de Vallfogona, documentat al segle XI com «valle fecunda», ve del llatí valle faecŭnda: la primera part es defineix com una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial, mentre que la segona equival a «fèrtil». La segona part del topònim actual és un derivat de Ripoll.

El nucli, antigament emmurallat, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, el portal de la Muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll, i el de migjorn, d’on arrencava el camí al castell de Milany passant pel pont medieval. És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s’hi van construir les cases, algunes porxades, i es van desenvolupar els carrers fins a unir-se amb el recinte del castell.

Al municipi destaquen el campanar del Pòpul, el castell del Milany i el pont medieval sobre la riera de Vallfogona, així com una col·lecció de fòssils i minerals de Josep Maria Jubells. És el poble natal del poeta Josep Baborés i Homs, que va viure entre 1758 i 1822 i que va ser guerriller i rector.

Dels nou elements catalogats, les ruïnes del castell de Milany, del segle X, i el castell de Vallfogona, del XIV, són béns d’interès cultural.