Torrelameu

Torrelameu és un municipi de la Noguera de 10,93 km² a 201 metres d’altitud, entre el Segre i la Noguera Ribagorçana.

El 1093 Torrelameu és documentat com una heretat o almúnia sarraïna que pertanyia a Balaguer, no gaire lluny de la de Menàrguens. Va caure en mans del comte d’Urgell Ermengol VI vers el 1147 i aleshores va ser integrat a la comanda templera de Corbins.

El nom del poble surt d’un plet. El 1264 el bisbe de Saragossa i l’abat de Poblet van haver de dirimir un contenciós sobre percepció de rendes entre els templers i el bisbe de Lleida: entre altres coses, havien de decidir sobre els beneficis eclesiàstics que produïen les esglésies de Corbins i l’oratori de la Torre de la Mesó, del terme del castell de Corbins. Els mitjancers van sentenciar l’any 1272 a favor dels templers, que a partir d’aleshores tindrien el patronatge d’ambdues esglésies amb la condició que el capellà que hi posessin fos prèviament presentat al bisbe de Lleida. Aquella Torre de la Mesó, escrita al segle XVII «Torra de la Meu», ha donat l’actual Torrelameu.

Coromines, a l’Onomasticon Cataloniae, explica el topònim a partir de la pèrdua de la s intervocàlica, un fenomen normal en català, i apunta que la forma Mesó es devia creuar amb un antropònim àrab, Ahmet, la torre d’Hamet. L’almúnia andalusina, en ser colonitzada pel Temple, va adoptar el nom del nou posseïdor.

El municipi té set elements catalogats: el carrer Major, del segle XVII, tres cases, un cementiri, l’església parroquial i una sínia.