Bellvís

Bellvís és una vila del Pla d’Urgell que es troba al límit amb el Segrià i la Noguera: 46,7 km² a 207 metres d’altitud, vora el riu Corb. Fins al 1988 formava part de la comarca de la Noguera, i té els agregats dels Arcs i les Tarroges.

El nom ve del llatí Bellu visu, «bella vista». L’escut del poble s’explica per la història agrícola del lloc: abans de la construcció del canal d’Urgell era un poble de secà i la vinya era el cultiu majoritari, i per això hi apareix un carràs de raïm, concretament de garnatxa.

L’església del poble, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, data del 1848. Al carrer Major, al costat de la plaça de l’església, hi ha les cases més antigues, entre les quals cal Bufalà —el senyor de cal Bufalà inspira la llegenda que es recrea anualment en els Firals de Bellvís— i cal Borràs. El camí dels Arcs s’ha fet sobre una sèquia coberta, i en la mateixa direcció hi ha el Miracle, amb la capella de la Mare de Déu de les Sogues i el pilar de l’Anunciació; més amunt hi ha el Tossal de les Sogues, fet sobre un antic convent de Trinitaris.

El passeig de Bellvís és llarg i porta a la cooperativa, al pont del canal al seu pas per la població, al poliesportiu i a les piscines.

Dels dotze elements catalogats, la Casa de la Vila, del segle XIX, figura a l’inventari del patrimoni, juntament amb quatre cases, quatre esglésies, un molí hidràulic i un oratori.