Santa Pau

Santa Pau és al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: 49,01 km², un dels termes més extensos de la comarca, a 496 metres d’altitud, amb un territori que combina la plana agrícola amb un relleu marcat pels cons volcànics, les colades de lava i les masses forestals.

El municipi va lligat a la història de la baronia de Santa Pau, una de les jurisdiccions feudals més importants de la Garrotxa a l’edat mitjana. La vila es va desenvolupar a l’entorn del castell dels barons, documentat des del segle XIII, i conserva un dels conjunts medievals més ben preservats de Catalunya: el nucli antic, declarat bé cultural d’interès nacional, manté pràcticament intacta l’estructura urbana, amb carrers empedrats, porxos, places porticades i edificis de pedra volcànica.

Dins el terme hi ha alguns dels espais més emblemàtics del parc natural: el volcà de Santa Margarida, amb la seva ermita situada a l’interior del cràter, el volcà del Croscat, el més jove de la península Ibèrica, i la Fageda d’en Jordà, un bosc que creix sobre una antiga colada de lava.

El municipi té 114 elements catalogats. Són béns d’interès cultural el castell de Santa Pau, el de Colltort, el recinte emmurallat i la Vila Vella; entre la resta hi ha una quinzena de masies dels segles XVII i XVIII.