Sant Jaume de Llierca

Sant Jaume de Llierca és un municipi de la Garrotxa de 6,75 km² a 203 metres d’altitud, a la confluència del Fluvià amb el Llierca.

Hi ha quatre noms tradicionalment relacionats amb aquest poble: Palau de Montagut, Sancti Jacobi de Poligario, Sant Jaume de Llierca i Poble del Llierca. Fins al 1930 el poble es deia Palau de Montagut, i l’origen d’aquell nom es troba en el castell de Montpalau i en el fet que les terres que avui formen part del terme pertanyien al terme de Montagut. Palau és un terme que ja apareix en un document de l’any 940, i al segle XII el Palacio de Monte Acuto disposava d’una església pròpia, Sancti Jacobi de Poligario, citada el 1169, que va desaparèixer al segle XV a causa del terratrèmol de 1428. El poble degué heretar el nom de Sant Jaume d’aquella advocació: el creixement de la població va convertir en poble independent el barri anomenat Palau, i el nom de Palau de Montagut es va mantenir durant molts segles, però al segle XX es va decidir canviar-lo. El 1928 es va constituir la parròquia de Sant Jaume de Llierca pel bisbat de Girona, i dos anys després la població va prendre aquell mateix nom.

La primera notícia documentada està datada l’any 940, per la compra d’una finca per part d’Ava de Cerdanya, comtessa de Besalú i vídua de Miró II de Cerdanya. El 1983 es va trobar un jaciment prehistòric al Pla de Politger.

El municipi té quatre elements catalogats: la torre de vigilància, que és bé d’interès cultural, una església, un forn de calç i un jaciment arqueològic.