La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet és a l’extrem nord-oriental del Berguedà, a 843 metres d’altitud, en un terme de 51,45 km². Antigament era un dels pobles més puixants de la comarca.

La vall havia estat un niu de masies estructurades al voltant de la parròquia de l’antic monestir de Santa Maria de Lillet i el castell dels senyors de Lillet. Aquell conjunt, habitat per monjos agustinians durant segles, va entrar en declivi quan va guanyar pes el nucli de població que es va formar a partir del 1297 entorn del castell del pujol: Ramon d’Urtx i el seu fill Hug de Mataplana, aleshores senyors de la vall, van atorgar a la vila una carta de poblament i franqueses perquè el nucli creixés, i les cases van començar a construir-se a redós del castell.

A mitjan segle XIV es va començar a construir el Pont Vell per travessar el Llobregat en el camí ral que duia a la Cerdanya: és un pont d’estil romànic que avui té una sola arcada. Amb el creixement de població del segle XVII es va decidir transformar l’antiga capella privada del castell del pujol en església parroquial, reformada al segle següent i acabada el 1784. Més tard la vall va passar d’agrícola i ramadera a industrial, un procés que va començar entre els segles XVIII i XIX i que va tenir el seu màxim esplendor durant la primera meitat del XX.

Dels dinou elements catalogats, els castells de la Pobla de Lillet i de Lillet i l’església de Santa Maria de Lillet són béns d’interès cultural; també hi consten els Jardins Artigas i la fàbrica de Ca l’Artigas.