Ripoll

Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, situat al centre-nord de la regió de l’Alt Ter: 73,71 km² a 691 metres d’altitud, vora el Ter, el Freser i el Merdàs.

Considerat com el bressol de Catalunya, Ripoll acull el Monestir de Santa Maria de Ripoll, on estan enterrats els comtes del casal de Barcelona, i és el cap del partit judicial de Ripoll, a la província de Girona. Té interès turístic per la Farga Palau, el Museu Etnogràfic de Ripoll —instal·lat dins de la casa senyorial de Can Budallés— i l’Scriptorium de Ripoll. La ciutat ostenta oficiosament el títol de «comtal vila», que és indicat al logotip oficial de l’Ajuntament, i per tant hi ha, segons la descripció oficial de la Generalitat de Catalunya, una corona comtal sobre el seu escut d’armes.

El seu topònim llatí Rivipollensis ja apareix, de forma adjectival, testimoniat en textos del segle X. Sobre l’origen del nom de la població s’apunten diverses hipòtesis: una, que faria derivar aquell terme de la combinació del substantiu rivus —en llatí, ‘rierol’— i de l’adjectiu pollens —’fort’, ‘poderós’, ‘puixant’—, i una altra, que apunta que el terme llatí Rivipollensis significaria ‘riu de pollancres’, amb la qual cosa derivaria d’un llatí Rivus populorum.

Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l’edat del bronze, entre el 1500 i el 600 aC: un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquell indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella. La zona va ser utilitzada com a zona de pas entre la depressió central catalana i l’altra part dels Pirineus.

El patrimoni catalogat és de 192 elements, entre els quals l’abadia de Santa Maria, del segle IX, la Masia Castellpalom i l’església de Santa Maria del Catllar, que són béns d’interès cultural, i les muralles, del XIV, protegides com a bé cultural d’interès nacional.