Sant Jaume d'Enveja

Sant Jaume d’Enveja és un municipi del Montsià situat al ventall fluvial del Delta de l’Ebre: 60,79 km² a 7 metres d’altitud. El municipi inclou l’entitat municipal descentralitzada dels Muntells i part del nucli de Balada, i limita amb Amposta a l’oest i Deltebre al nord.

La història de Sant Jaume d’Enveja, malgrat l’existència prèvia de certs assentaments, és relativament moderna, ja que la població no s’estableix com a tal fins als anys 60 del segle XIX. Això es deu en bona part al procés recent de formació del Delta, format únicament en els últims segles per l’aportació sedimentària del riu. L’assentament primitiu del poble estava situat a la zona de les Salines i va ser abandonat en finalitzar-ne l’explotació econòmica, a mitjan segle XIX: el naixement del poble es configura, precisament, amb el drenatge del que fins llavors eren uns aiguamolls, per al seu aprofitament com a zona d’horta i arrossaire.

El topònim prové de l’antiga partida d’Enveja, derivat de l’àrab Ibn Baja, un nom propi de persona, i tradicionalment se li ha anomenat l’Enveja. Sant Jaume va formar part del municipi de Tortosa fins a la seva segregació, l’any 1978, i el 1990 el municipi, situat a l’hemidelta dret, deixa d’adscriure’s a la comarca del Baix Ebre i passa a la del Montsià.

Encara avui el teixit econòmic del poble s’articula al voltant de l’agricultura.

Dels dinou elements catalogats, la Torre de Sant Jordi és bé d’interès cultural i les Coeteres del Delta de l’Ebre estan protegides com a bé cultural d’interès nacional; el terme forma part també del Parc Natural del Delta de l’Ebre.