Deltebre

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Situat a l’hemidelta esquerre, és el municipi més extens del Delta de l’Ebre, amb 107,44 km², i el més proper a la desembocadura; té 6 metres d’altitud i el creuen l’Ebre i el canal de l’Esquerra de l’Ebre.

Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del terme municipal, així com el nucli de Riumar. Dins dels límits del terme hi ha tres espais d’interès natural: la punta del Fangar —amb lo port i la platja homònims—, la llacuna del Canal Vell i el Garxal. A Deltebre hi ha l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L’origen del nom del municipi es remunta a la dècada del 1940, quan el professor Joan Barceló Obrador va suggerir el nom Deltebro.

Els orígens sobre com es formen els nuclis de Jesús i Maria i de la Cava són encara incerts. Les primeres notícies sobre l’ocupació del territori que avui configura el municipi es remunten a la conquesta cristiana dirigida per Tortosa a mitjan segle XII: el Delta passa a ser «territori d’ús i profit» dels veïns de Tortosa i suposa una font de riquesa pels recursos que ofereix, com la sal marina, el peix, les pastures, la sosa, la regalèssia o el blat.

Un fet determinant per a la configuració de l’actual població va ser el canvi en el curs del riu en direcció a la gola de Migjorn, que va tenir lloc al segle XVII, quan el riu va abandonar els meandres que el portaven a desembocar per la Marquesa i Goleró i va passar a desembocar en línia recta com ho fa ara: aquell canvi d’orientació possiblement va ser propiciat per la construcció d’una séquia o «cava».

Dels onze elements catalogats, la Torre Curta i la Torre de l’Àngel Custodi són béns d’interès cultural, les Coeteres del Delta de l’Ebre, del segle XX, estan protegides com a bé cultural d’interès nacional, i el terme inclou una part del Parc natural del Delta de l’Ebre, espai Ramsar.