Montagut i Oix

Montagut i Oix —antigament anomenat Montagut de Fluvià— és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, al sector de l’Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut: 93,7 km² a 276 metres d’altitud, vora el Fluvià i el Llierca, i el terme inclou també Oix, Talaixà, Toralles, Monars, Sant Miquel de Pera i Riu.

El 1846 els antics municipis resultants de jurisdiccions de l’Antic Règim de Monars, Sant Feliu de Riu, Sant Miquel de Pera i Talaixà van incorporar-se a Oix, i el mateix any el terme de Toralles es va incorporar a Montagut. El 1972 l’antic i extens terme municipal d’Oix va ser agregat al municipi de Montagut de Fluvià, i el nou municipi va adoptar la nova denominació de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l’any 2002.

Al seu terme es troben abundants esglésies, la majoria romàniques, algunes de les quals declarades monuments històric-artístics: Sant Pere de Montagut, del segle X, molt modificada, parroquial de Montagut; Sant Llorenç d’Oix, del mateix segle, també molt modificada, parroquial d’Oix; Sant Aniol d’Aguja, seu d’un antic monestir fundat l’any 859; la Mare de Déu del Cós, antiga capella del castell de Montagut i ara santuari; la Mare de Déu de la Devesa, romànica, renovada al segle XVI; l’ermita de Sant Eudald de Jou, ja esmentada al segle XIV; Santa Bàrbara de Pruneres; Sant Feliu de Riu; Sant Martí de Talaixà i Sant Martí de Toralles, esmentades al segle X; Sant Miquel d’Hortmoier, Sant Miquel de Pera, la Mare de Déu d’Escales, del segle XII, i la Mare de Déu de les Agulles.

Dels cinquanta elements catalogats, Cabeces, els castells de Montagut, del Montpetit i Sespasa i la Torre de Talaixà són béns d’interès cultural, i n’hi consten Can Bolós, Can Coromina i la Costa, del segle XVIII, vuit masies més, set esglésies, sis forns de calç, una casa, una rectoria, una cabana, una font, un edifici i un molí hidràulic.