Sales de Llierca

Sales de Llierca és a cavall de les valls del Llierca i del Borró, dins la subcomarca de l’Alta Garrotxa: 35,82 km² a 260 metres d’altitud, amb relleu accidentat a la zona nord, als riscos d’Entreperes, i pla al sud, a la vall del Fluvià, amb boscos de pinedes, rouredes i alzinars. L’economia es basa en l’agricultura de secà —cereals i patates— i en la ramaderia bovina i porcina.

En documentació del segle X el lloc figura amb el nom de Salas, en referència al castell de Sales, i el mateix segle apareix el nom de Lizerca, Llierca, probablement d’origen preromà. Tant el castell com la seva jurisdicció van formar part d’una baronia, i els senyors de Sales eren uns dels pròcers principals del comtat de Besalú: a mitjan segle XIII estaven emparentats amb els comtes d’Empúries.

La baronia va anar canviant de mans sovint. El 1297 Galceran de Sales la va vendre a Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada; el seu successor, Ponç de Rocabertí, la va vendre a Pere de Cornellà, i el 1360 la va comprar Ramon Malart. La família Malart la va tenir fins al 1597, quan va passar als Alemany, senyors de la Força de Bellpuig de Tortellà; després va anar als Ros, i a principi del segle XVIII estava fraccionada entre els Ros i els Miró.

De vint elements catalogats, el castell de Sales és bé d’interès cultural, i n’hi consten sis masies, cinc esglésies, tres forns de calç i dues coves. A l’estiu, dins la programació «Sales a la fresca», s’hi fa una representació teatral a càrrec de la secció de teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou.