Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, i forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 3,39 km² a 189 metres d’altitud, vora la Tordera i la riera d’Arbúcies.

Hostalric va ser a l’antiguitat zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l’únic pas natural entre Girona i Barcelona. En unes prospeccions fetes al turó del castell es van trobar restes del període ibèric, i en època romana passava per aquell indret una bifurcació interior de la Via Augusta —se’n van trobar restes quan es va construir la carretera de Sant Hilari Sacalm.

La població hauria tingut el seu origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit Onota, al peu de l’anomenat camí de França, l’antiga via romana: el topònim és una aglutinació d’«hostal» i «ric». La primera referència documental clara d’Hostalric és del 1106, i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.

Les lluites feudals catalanes del final del segle XII van tenir ressò al castell d’Hostalric a causa del rebel temperament del seu senyor, Ponç III de Cabrera. Amb el temps els de Cabrera van convertir la vila d’Hostalric en la capital administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l’extinció de la senyoria l’any 1836: hi residien les principals persones encarregades de fer les gestions administratives i econòmiques del vescomtat. La vila es troba en una situació geogràfica molt bona, ja que disposa d’unes defenses naturals per un costat i de la protecció del castell per l’altre, i era lloc de pas del camí ral entre Barcelona i França.

Dels cinquanta-un elements catalogats, el castell d’Hostalric és bé d’interès cultural, i n’hi consten trenta-una cases, dos edificis i una casa consistorial.