Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès s’estén pels vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió Prelitoral: 48,23 km² a 124 metres d’altitud. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta, Volpelleres i les Planes, i ha crescut molt en els últims anys a causa de la seva alta taxa de natalitat —la més alta d’Espanya l’any 2004— i de l’arribada de persones nouvingudes.

El seu monument més important i conegut és el monestir de Sant Cugat, una antiga abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV que destaca pel seu claustre i per la seva rosassa: va ser el monestir de més importància de tot el comtat de Barcelona, i l’edifici va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931.

Els primers pobladors hi van deixar rastre ben abans. Al jaciment de la Cova de la Torre Negra, a Collserola, s’ha trobat un recinte funerari o sepulcral, amb presència de vasos campaniformes amb enterraments individuals, i el jaciment de Can Fatjó dels Aurons, situat al límit del terme amb Cerdanyola, ens situa a l’edat del bronze, amb restes relacionades segurament amb un poblat a l’aire lliure posterior a l’any 1100 aC.

El patró de Sant Cugat és Sant Medir i se celebra el 3 de març, festa local del municipi; el 29 de juny, Sant Pere, també és un festiu.

El municipi té 134 elements catalogats: el monestir, el castell de Canals i el pont de Can Vernet són béns d’interès cultural, i la creu de terme, del segle XVI, està protegida com a bé cultural d’interès nacional.