Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès és un municipi del Vallès Occidental de 14,07 km² a 188 metres d’altitud, que limita amb Sabadell, Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

El nom del poble ha canviat moltes vegades. Comprèn l’antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013; al segle XIII apareix com a Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners. El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com a San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i reinstaurat el nom castellà després de la guerra; el 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, amb alguna polèmica, i no va ser oficialitzat fins al 1983. El municipi com a tal es va constituir el 1848, per segregació de Sant Pere de Terrassa i, prèviament, de Terrassa.

Segons les importants restes arqueològiques trobades dins el terme, Sant Quirze del Vallès té una ocupació poblacional de 6.000 anys d’antiguitat, xifra que ens transporta a l’època del Neolític; probablement aquelles primeres societats s’hi van assentar per aprofitar-ne els recursos naturals i el relleu suau de la zona, que permetien l’agricultura i la ramaderia. L’origen del poble, però, es remunta a l’edat mitjana, primerament amb una població disseminada en masos i viles i posteriorment amb la construcció de les primeres cases al voltant de la parròquia, tot i que aleshores la parròquia i el territori que l’envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.

El municipi té deu elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional.