Badia del Vallès

Badia del Vallès és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Limita amb Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell, i forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb una extensió territorial molt reduïda —0,93 km², a 120 metres d’altitud, vora el riu Sec— és el municipi amb la densitat de població més alta del país: 14.040,9 habitants per quilòmetre quadrat, quan la mitjana catalana és de 253.

És també un dels municipis més joves de Catalunya: el nou consistori es va constituir per primera vegada el 14 d’abril de 1994, després de la segregació administrativa respecte de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Inicialment el municipi va rebre el nom de Badia, però l’any següent es va oficialitzar la denominació actual de Badia del Vallès.

Abans l’àrea era coneguda com a Ciutat Badia, una mancomunitat dels municipis de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, que s’havia construït durant la dècada del 1970 amb l’expropiació de terrenys de Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès, i inaugurat el 1975. El projecte, dissenyat per tenir la mateixa forma que l’estat espanyol, va ser impulsat pel règim franquista amb l’objectiu de donar resposta al fort creixement demogràfic de l’àrea metropolitana de Barcelona i a la demanda d’habitatge per part de les classes treballadores arribades principalment d’altres regions de l’estat.

L’urbanisme de Badia del Vallès es caracteritza per grans blocs d’habitatges construïts de manera planificada, amb una estructura urbana compacta i una elevada densitat residencial.