Viladecans

Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat. Situada molt a prop de Barcelona, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: el seu terme municipal és de 20,4 km², a 18 metres d’altitud i a la vora de la mar Mediterrània, i limita amb els municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i el Prat de Llobregat.

De la història de Viladecans anterior al segle X se’n sap ben poc. En els treballs de construcció d’una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s’ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers com mamuts i rinoceronts, entre els quals s’han trobat eines manufacturades de sílex d’entre 20.000 i 100.000 anys, cosa que evidencia que aquell lloc estava habitat en aquella època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba l’Ermita de Sales, exceptuant algunes restes preromanes a la muntanya de Sant Ramon.

El mateix topònim Viladecans és difícil de datar. Cap a l’any 1000 es refereix l’existència d’un lloc anomenat canis vallis, que coincidiria amb el que més tard es denominarà la Vila de Canibus, depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s’anomenarà Lloc de Sant Joan de Viladecans. L’any 1010 aquelles terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat, i el 29 d’abril de l’any 1011 va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans.

Dels trenta-quatre elements catalogats, la Torre del Baró i la Torre Roja són béns d’interès cultural, i n’hi consten Ca la Pilar, del segle XX, Ca n’Amat, del XIX, Cal Raurich, dotze cases més, sis edificis, cinc masies, quatre esglésies, una casa consistorial i un pont.