La Vall d'en Bas

La Vall d’en Bas és un municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del riu Fluvià, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel i de Llancers i pel Puigsacalm, de 1.515 metres: 90,67 km² a 510 metres d’altitud. Castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben al seu territori.

El municipi es va formar el 1968 per fusió dels quatre antics municipis de Sant Privat d’en Bas, la Pinya, Sant Esteve d’en Bas i Joanetes; la capital és Sant Esteve d’en Bas.

L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura, majorment de secà i especialment de blat de moro, mentre que el regadiu consta de fruites i hortalisses; hi ha ramaderia bovina, ovina i porcina, amb indústria relacionada d’embotits, i un gran turisme residencial.

El terme és ple d’esglésies antigues: Sant Pere de Falgars, del segle XI; Sant Esteve d’en Bas, del XII; Sant Privat, de l’any 1017; Santa Maria de la Pinya, del segle X, consagrada per l’abat Oliba l’any 1022; Sant Romà de Joanetes, del XII; Sant Joan dels Balbs, del X; l’antic monestir de Santa Maria de Puigpardines, del XII, i l’ermita de Sant Quintí d’en Bas, de finals del segle X. La vila del Mallol i el nucli dels Hostalets d’en Bas estan catalogats com a conjunt històric artístic.

Entre els ciutadans il·lustres del municipi hi ha Francesc de Verntallat i la poetessa Mercè Bayona i Codina, que va viure entre 1903 i 1972.

Dels 79 elements catalogats, el casal de Puigpardines, del segle XII, Castelló d’en Bas, del XIII, el castell del Mallol, el Mallol i els Hostalets d’en Bas són béns d’interès cultural.