Vallmoll

Vallmoll és un municipi de l’Alt Camp de 16,68 km² a 161 metres d’altitud, vora el Francolí. És el quart municipi més poblat de la comarca, per darrere de Valls, Alcover i el Pla de Santa Maria.

El castell de Vallmoll va ser el centre de la Baronia de Vallmoll, que comprenia, a més del terme de Vallmoll, els termes de Nulles, Bellavista, Casafort i Bràfim.

Entre els anys 1719 i 1723 el poble va patir una epidèmia que va delmar la població: hi van morir 96 adults i 90 albats. El rei Felip V va fundar un hospital, dotant-lo de recursos per al seu tractament.

Vallmoll va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716, i després del Corregiment de Tarragona, des del 1716 fins al 1833. El 1983 el terme municipal comptava amb unes 95 explotacions agràries d’entre 0 i 5 hectàrees, unes 88 d’entre 5 i 50 hectàrees i 2 d’entre 50 i 200 hectàrees.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell de Vallmoll, del segle XIV, és bé d’interès cultural, i l’església de la Mare de Déu del Roser, del XVI, i la capella de Sant Magí, del XIX, estan protegides com a béns culturals d’interès local; al poble hi ha també l’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc i neoclàssic.