Puigcerdà

Puigcerdà és una vila fundada per decret: l’any 1178 Alfons II d’Aragó va manar construir una ciutat damunt d’un turó anomenat mont Cerdà, va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i hi va traslladar la capital de la Cerdanya, que fins aleshores era a Ix. Són 18,92 km² a 1.202 metres d’altitud.

La història de la vila és una successió de desgràcies i recuperacions. Els anys 1281 i 1309 va patir grans incendis. El 1310 el rei Sanç I de Mallorca va atorgar la concessió de l’estany artificial destinat a regar les terres del terme, que encara hi és. Per un document del 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El 1428 un gran terratrèmol en va destruir una part. Durant la guerra civil catalana, i arran del Tractat de Baiona del 1462, Puigcerdà va ser presa el 16 de juny de 1463 i no es va recuperar per al Principat fins al Tractat de Barcelona del 1493. El 1667, en ocasió de la Guerra de Devolució, la ciutat va ser atacada, i el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs s’hi va dirigir des de Girona, però l’atac francès va ser rebutjat abans que arribés.

Dels 48 elements catalogats, la fortificació de Puigcerdà, del segle XVII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten una dotzena de cases, tres esglésies, el casino Teatre Ceretà i el convent de clausura de les Carmelites.