Llívia

Llívia és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l’Alta Cerdanya: 12,93 km² a 1.224 metres d’altitud, vora el Segre. Té la particularitat de ser un enclavament dins l’Estat francès, a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus del 1659, la posterior Conferència de Ceret del 1660 i el Tractat de Llívia del mateix any.

El municipi és integrat, a més de Llívia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita —mas de Travis— i el mas Jonquer; a més, s’hi troba l’ermita de Sant Guillem de la Prada. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

Llívia és coneguda, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d’Europa, fundada probablement a principi del segle XV, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que l’apotecaria o farmàcia antiga va deixar de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i ara és un museu.

Els noms que ha tingut la vila al llarg dels segles són Iulia Lybica, en època romana, Castrum Libyae al segle VII, Medinet el Bab —«ciutat de la porta»— en època àrab, Libia entre els segles IX i XVI i, finalment, Llívia.

Llívia és documentalment l’agrupació humana més antiga de la Cerdanya: la primera ocupació del territori correspon a la fi de l’edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena va rebre les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I, la colonització romana.

Dels vint-i-vuit elements catalogats, les torres de l’església, del segle XVI, la vila de Llívia com a conjunt històric, del XIII, el castell i la Torre de Bernat de So són béns d’interès cultural.