Guils de Cerdanya

Guils de Cerdanya és un municipi de la Baixa Cerdanya que acull dins el seu terme l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera: 22,02 km² a 1.385 metres d’altitud.

L’etimologia del nom té dues propostes. Segons Wilhelm Meyer-Lübke, tal com recullen Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari català-valencià-balear, vindria del llatí equiles, «estables de cavalls»; per altra banda, Manuel de Montoliu i de Togores proposa un aquiles derivat d’aqua, aigua.

Una de les primeres mencions que se’n fa, amb la forma Egils, és a l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell, que es data entre el segle IX i el segle XI. Al segle XI la parròquia de Guils pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó; el 1035 el comte de Cerdanya Guifré II, en el seu testament, va llegar al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils, i el 1042 el bisbe d’Urgell Guillem Guifré consagra l’església de Sant Esteve de Guils. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Guils.

Diu la llegenda que Ponç Pilat era natural d’una ciutat anomenada Guils, a les valls altes dels Pirineus, que després de crucificar Jesucrist es va enfonsar en un gran cataclisme produït a la Terra en aquell moment i es va convertir en l’estany de Guils, altrament dit estany Mal, que manté el nom encara avui.

El municipi té vuit elements catalogats: el pont de Sant Martí d’Aravó, del segle XIV, està protegit com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten tres esglésies, dos edificis, una borda i una casa.