Bolvir

Bolvir és un poble petit de la Cerdanya, 10,34 km² a 1.145 metres d’altitud, amb un jaciment que resumeix tres èpoques en un sol turó: el Castellot.

El primer poblament del terme és de l’edat del bronze, fa uns tres mil cinc-cents anys, i al segle II aC al Castellot hi havia un assentament ibèric que destaca justament perquè hi conviuen antecedents romans i medievals. Els romans s’hi van establir per controlar aquella posició estratègica i hi van portar noves lleis de comerç i de defensa, però la pressió fiscal —impostos, fusta dels arbres i fins i tot gel de les muntanyes— va acabar en una revolta. Els ibers van acabar acceptant la romanització i van abandonar el poblat per establir-se a Julia Lybica, l’actual Llívia. No va ser fins als segles X i XI que, per ordre dels comtes ceretans, es va tornar a ocupar el puig: es va netejar el terreny de rocs i bardisses i s’hi va aixecar un poblat amb muralles i torres de defensa.

El primer esment documentat del nom és de l’any 938, amb la forma Vulverri. Dels dotze elements catalogats del municipi, l’església de Sant Climent de Talltorta, del segle XVIII, està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i la Torre de Bolvir és bé d’interès cultural; també hi consten l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, del segle XIV, i el santuari de la Mare de Déu del Remei.