Oliola

Oliola és una vila i municipi de la Noguera, al Segre Mitjà, antigament dit també Oriola: 86,28 km² a 452 metres d’altitud, amb una densitat de 2,2 habitants per quilòmetre quadrat.

El poble està ubicat al vessant d’un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s’esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques rurals. Al costat de l’església parroquial de Sant Tirs, romànica i modificada al segle XVIII, hi destaca un cementiri original.

El terme municipal es troba al límit de les comarques de l’Urgell i de la Segarra, centrat a la vall del Llobregós. El territori, constituït bàsicament per gresos i argiles roges del període de l’oligocè, amb conglomerats vora el riu Segre i guixos més al sud, es disposa en dos sistemes de costes, els quals, especialment el del sud-oest, seguit parcialment per un eix anticlinal esventrat, originen petites elevacions —fins a 671 metres al nord-oest— que dominen de 100 a 200 metres la vall intermèdia.

El municipi té set elements catalogats: el castell d’Oliola, la masia de Castellblanc i el castell del Gos són béns d’interès cultural, i n’hi consten les esglésies de Sant Tirs d’Oliola i de Santa Maria de la Serra de Castellar, totes dues del segle XII, i dos edificis.