Cabrera d'Anoia

Cabrera d’Anoia ha canviat de nom tres vegades en un segle. Durant la Segona República es va dir Cabrera del Penedès, després va passar a ser Cabrera d’Igualada i el 4 de febrer de 2007 va recuperar el nom antic, que remet a la comarca i a la conca del riu. El primer mot ve de més lluny: a la documentació antiga hi consta com Kabraria al segle X, derivat de cabra en el sentit de lloc on n’hi ha.

Són 17 km² a 299 metres d’altitud, i el 76,48% de la superfície forma part de la regió natural protegida de les Valls de l’Anoia: és el municipi amb més percentatge de terme protegit d’aquell àmbit, amb més de tres quartes parts. El cap de municipi és el poble de Canaletes, al sector sud-oest, que es va formar a partir del segle XVIII i es divideix en dos nuclis, el Mas de Canaletes i el Raval. Al nord s’alcen l’antic castell, que dona nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador; la resta del terme l’omplen les urbanitzacions del Castell i de Can Ros i una desena de ravals i caserius com Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes o el Mas Castells.

El primer senyor del castell, el 1051, va ser el bisbe i vescomte Guislabert de Barcelona, i tot seguit va passar al comtat barceloní. El 1273 Asbert de Mediona va donar a Jaume I el castell d’Altea a canvi d’aquest, i Pere II li va confirmar la possessió el 1277; els seus successors van transferir el domini a Pere de Tous el 1348, i el primogènit Bernat de Tous el va cedir el 1396 al canonge barceloní Guillem Jofre, que el 1413 el va vendre als nobles de Cardona. Entre 1463 i mitjan segle XVI va ser dels Camporrells, i el 1586 la jurisdicció senyorial va passar als Foixà, que la van mantenir fins a l’extinció de les senyories. La baronia de Cabrera incloïa també el veí lloc de Vallbona.

Canaletes celebra les festes tradicionals pel gener, la petita, i per l’agost, la major. El ball pla de Cabrera té una versió pròpia de la contrada, tant de melodia com de coreografia. Del patrimoni catalogat, el castell està declarat bé d’interès cultural, i al terme hi ha també el molí hidràulic de Cal Bota, del segle XVII, i una colònia industrial.